Les xifres publicades la primera setmana de maig per la Semiconductor Industry Association (SIA) no tenen precedent: les vendes globals de semiconductors van assolir els 298.500 milions de dòlars en el primer trimestre de 2026, cosa que representa un augment del 79,2% respecte al mateix període de 2025. Al març de 2026, els ingressos mensuals van tocar els 99.500 milions de dòlars, un 79,2% més que al març de 2025 i un 11,5% per sobre del febrer. El sector dels xips està en camí de superar el bilió de dòlars en vendes anuals per primera vegada en tota la seva història. Algunes previsions eleven aquesta xifra fins als 1,29 bilions abans que acabi l'any, segons IDC.
El motor d'aquest creixement sense precedents és ben conegut: la intel·ligència artificial. La demanda d'infraestructura de còmput per entrenar i executar models d'IA ha redefïnit l'estructura del mercat de semiconductors en tan sols dos anys. Segons la consultora Omdia, sense les contribucions de la memòria i els circuits lògics orientats a IA, el creixement total del sector cauria des del 64% fins a només el 8%, cosa que il·lustra amb claredat la concentració extrema que caracteritza aquest boom. Els centres de dades i la IA ja representen el 34% del negoci total del sector, enfront del 22% de 2022, mentre que els smartphones han retrocedit del 38% al 28%.
Els mercats financers han respost amb una eufòria que alguns comparen amb els moments més exuberants de la història borsària. El Philadelphia Semiconductor Index (SOX), el principal termòmetre del sector, s'ha disparat prop d'un 40% només al mes d'abril i acumula una pujada del 154% en l'últim any. El seu pes dins el S&P 500, que era aproximadament del 6% abans del llançament de ChatGPT al novembre de 2022, es situa ara al voltant del 22%. Una evolució vertiginosa.
L'arquitectura d'un supercicle sense igual
Per entendre per què aquest cicle és diferent dels anteriors, cal analitzar-ne els components i anar a veure el detall. El supercicle de 2026 no és impulsat per una sola categoria de productes, sinó per una cadena completa de silici que es retroalimenta a si mateixa.
GPUs i acceleradors: NVIDIA marca el ritme
NVIDIA continua sent l'epicentre del boom. La seva arquitectura Blackwell Ultra (GB300), ja en distribució, ofereix 15 PetaFLOPS de rendiment d'inferència en FP4, un 50% més de memòria que la generació anterior i permet que un únic rack GB300 NVL72 assoleixi 1,1 EXAFLOPS, la primera vegada que s'aconsegueix exaescala en un sol bastidor. La companyia ha superat ingressos històrics, amb un augment del 38% interanual fins als 10.253 milions de dòlars, impulsat fonamentalment pel creixement en el seu negoci de centres de dades.
Però NVIDIA ja té la vista posada en el següent salt. La plataforma Vera Rubin, presentada al GTC 2026 de març, combina la GPU Rubin —amb 336.000 milions de transistors fabricats en el procés N3 de TSMC— i la CPU Vera, el primer processador de NVIDIA dissenyat específicament per a IA agèntica. La GPU Rubin ofereix 50 PetaFLOPS en FP4, 2,5 vegades més que Blackwell, amb 288 GB de memòria HBM4 i un ample de banda de 22 TB/s. Els enviaments en volum estan previstos per a la segona meitat de 2026, amb AWS, Google Cloud, Azure i Oracle Cloud Infrastructure ja compromesos com a primers receptors.
Juntament amb Vera Rubin, NVIDIA va presentar NVLink Fusion, una plataforma que permet a tercers integrar els seus propis ASICs dins l'ecosistema NVLink de NVIDIA. Per primera vegada, NVLink deixa de ser exclusiu dels xips de NVIDIA i s'obre a socis com MediaTek, Marvell, Alchip Technologies, Astera Labs, Synopsys i Cadence. El moviment té una lògica estratègica clara: NVIDIA no vol només vendre GPUs, sinó convertir la seva arquitectura d'interconnexió en l'estàndard obligatori per a qualsevol infraestructura d'IA d'alt rendiment, amb fins a 800 Gbps de rendiment de xarxa.
Memòria HBM: el coll d'ampolla més car del món
Si NVIDIA marca el ritme en GPUs, la memòria d'alt ample de banda (HBM) és on el dèficit d'oferta és més agut i l'impacte econòmic més visible. Samsung, SK Hynix i Micron estan desviant prop del 60% dels seus wafers a la producció de HBM3E per a xips d'IA, cosa que provoca una escassetat severa a la resta del mercat de memòria i un augment de preus que els analistes anomenen "memflation".
SK Hynix ha advertit que tota la seva assignació de HBM4 fins a 2027 està efectivament venuda. Samsung ha respost iniciant la producció en massa de HBM4 i presentant simultàniament el seu successor, l'HBM4E, que promet velocitats de 16 Gbps per pin i un ample de banda de 4,0 TB/s. L'HBM4 comercial de Samsung, el primer de la indústria, està dissenyat per a la plataforma Vera Rubin de NVIDIA i ofereix velocitats de processament de 11,7 Gbps, superant l'estàndard de la indústria de 8 Gbps. Samsung i SK Hynix podrien generar conjuntament prop de 350.000 milions de dòlars en ingressos el 2026, segons estimacions del mercat.
Micron, el tercer gran fabricant de memòria, també ha advertit que "2026 està més que venut" en termes de capacitat. Aquesta dinàmica ha creat el que els analistes anomenen un "sòl estructural de preus" que podria mantenir-se fins ben entrat 2027, amb els grans compradors hiprescaladors signant acords a llarg termini que prioritzen garantir volum per sobre d'obtenir el preu més baix possible.
L'ecosistema complet: de les fàbriques al programari
La fabricant de xips més avançada del món, TSMC, està responent a la demanda amb la major expansió de la seva història. L'empresa ha posat en marxa cinc plantes de fabricació de 2nm simultàniament, cosa que projecta un augment de la capacitat del 45% respecte a les seves fàbriques de 3nm. La producció en massa del procés N2 de 2nm ja ha començat, i el següent node —l'A16 d'1,6nm, que incorpora alimentació posterior del substrat (backside power delivery)— està previst per a finals de 2026, orientat específicament als acceleradors d'IA per a centres de dades.
Al mateix temps, el capex global en infraestructura d'IA superarà els 500.000 milions de dòlars el 2026, segons Goldman Sachs i HSBC. Aquest nivell d'inversió no té precedents en la història de la indústria tecnològica i està generant un efecte multiplicador que arriba fins als proveïdors de materials, els fabricants d'equips de litografia i els dissenyadors de programari EDA (Electronic Design Automation).
El debat que ningú vol ignorar: bombolla o revolució?
Amb el SOX registrant les majors sèries de pujades consecutives de la seva història i companyies com Intel, AMD, Micron, Broadcom i NVIDIA marcant màxims històrics simultàniament, la pregunta sobre si el sector es troba en territori de bombolla resulta inevitable i del tot procedent.
Els arguments a favor que els fonaments són sòlids són per la seva banda prou poderosos. La demanda d'infraestructura d'IA no sería nomès especulativa: sería real, mesurable i estaría recolzada per contractes a llarg termini entre els compradors més grans del món. Els resultats financers de les companyies del sector no seríen projeccions futures incertes, sinó xifres trimestrals que van batent rècords de forma consistent. La Llei de Moore pot estar arribant als seus límits físics, però el ritme d'innovació en arquitectures, empaquetament i materials continua sent extraordinari.
No obstant això, els senyals d'alerta existeixen i val la pena tenir-los clars. Marketwatch ha assenyalat que l'última vegada que les accions de semiconductors van pujar tant i tan ràpid va ser just abans de l'esclat de la bombolla de les puntcom. El SOXX, l'ETF de referència del sector, s'ha revaloritzat un 150% en l'últim any, mentre que l'ETF iShares d'innovació en IA (BAI) ha doblat el seu valor des del seu llançament fa poc més d'un any. L'analogia amb la bombolla de les accions de la "Companyia dels Mars del Sud" del segle XVIII —citada en mitjans financers com Bloomberg — pot semblar exagerada, però il·lustra el grau d'exuberància que alguns analistes perceben en el mercat.
El CEO de NVIDIA, Jensen Huang, va capturar la paradoxa amb una frase que s'ha fet viral als cercles inversors: "Si hem tingut un mal trimestre, seria una prova que existeix una bombolla d'IA. Si hem tingut un gran trimestre, estem alimentant la bombolla d'IA". El dilema és real: quan les expectatives són tan altes, qualsevol resultat que no les superi pot ser llegit com un senyal negatiu.
La diferència clau amb els episodis de bombolla històrics és que, en aquest cas, la infraestructura s'està construint i utilitzant de forma massiva des del primer moment. Les fàbriques de NVIDIA s'usen per entrenar models que generen ingressos reals per als seus clients. La pregunta rellevant no és si hi ha demanda —cosa que és fora de tot dubte—, sinó si la rendibilitat d'aquesta demanda justifica les valoracions actuals del sector.
Les tensions estructurals del boom
Darrere dels titulars triomfals, el supercicle de 2026 genera diversos tipus de tensions estructurals directes que mereixen atenció i que afecten tota l'economía mundial.
La crisi del mercat de l'electrònica de consum
El desviament massiu de capacitat cap a xips d'IA té un preu per a la resta del mercat. Els quatre majors fabricants de plaques base —Asus, MSI, Gigabyte i ASRock— acumulen una contracció combinada del 28% en els seus enviaments el 2026, amb ASRock reportant una caiguda del 37% i Asus preveient vendre cinc milions d'unitats menys que l'any anterior. AMD ha desviat capacitat de la seva línia de processadors Ryzen per fabricar més EPYC per a servidors d'IA, i Intel ha retallat les seves línies Meteor Lake i Arrow Lake per fabricar més Xeon 6 i acceleradors Gaudi 3.
El resultat és que la demanda d'IA absorbeix aproximadament el 70% de la capacitat de TSMC en nodes avançats (7nm i inferior), deixant menys del 30% per al mercat de consum. Aquesta compressió de l'oferta consumer es tradueix en preus més alts, temps d'espera més llargs i una bretxa creixent entre la tecnologia disponible per als centres de dades i l'accessible per a l'usuari final.
La geopolítica com a variable permanent
El supercicle dels semiconductors no ocorre en el "buit geopolític" doncs tal concepte no existeix. El conflicte a l'Orient Pròxim amenaça el subministrament de fins a seixanta elements químics necessaris per fabricar xips, incloent-hi almenys tres components crítics que afecten totes les línies de producció, incloses les d'Europa i els EUA. Les restriccions a l'exportació de xips cap a la Xina continuen generant friccions: el Departament de Comerç va ordenar a TSMC suspendre els enviaments de xips de 7nm i més avançats a empreses xineses després de descobrir-se components de TSMC al processador Huawei Ascend 910B.
Per la seva banda, Huawei, en col·laboració amb SMIC, avança cap als seus primers xips de 3nm utilitzant tècniques de multi-patterning amb equips de litografia de fabricació xinesa per evitar les restriccions occidentals. El rendiment actual dels xips de Huawei ronda el 50-70% dels seus competidors occidentals, amb costos de producció significativament més alts, però la direcció estratègica és inequívoca: la Xina està construint la seva pròpia cadena de valor semiconductor al marge de l'ecosistema occidental.
La limitació física d'escalar
La construcció de noves fàbriques de semiconductors pot superar els 20.000 milions de dòlars per instal·lació i triga en tots els casos diversos anys a completar-se. Això significa que fins i tot amb tota la inversió disponible, la capacitat no pot créixer al ritme que exigeix la demanda d'IA. La sub-5nm està projectada per excedir l'oferta en un 25-30% fins a 2027 com a mínim. Samsung Foundry opera encara a una fracció de la capacitat de TSMC, i Intel Foundry, malgrat els seus avenços amb el node 18A-P, continua sent en molts aspectes un projecte en construcció.
Perspectives per al segon semestre de 2026
Els pròxims sis mesos concentren algunes de les fites que determinaran si el supercicle manté el seu momentum o comença a moderar-se d'alguna manera.
La més important sería l'arribada de NVIDIA Vera Rubin als centres de dades. Si els enviaments de volum es produeixen segons el previst a la segona meitat de 2026, representarà el major salt generacional en potència de còmput per a IA de la història, amb models de bilions de paràmetres executant-se per primera vegada sense les penalitzacions de la distribució multinodal. Si hi ha retards —quelcom habitual en els llançaments de xips més complexos—, el mercat podria reaccionar amb volatilitat.
En el terreny de la memòria, la certificació definitiva de Samsung per part de NVIDIA per als seus xips HBM4 marcarà si l'empresa coreana aconsegueix reduir l'avantatge de SK Hynix i establir una segona font de subministrament fiable per als centres de dades d'IA. Una major competència en HBM beneficiaria els compradors i podria moderar el creixement de preus.
En la cursa de fabricació, el node TSMC A16 d'1,6 nm està previst per a finals de 2026, cosa que marcaria la disponibilitat dels xips més avançats de la història per als acceleradors de centres de dades. L'adopció de High-NA EUV continuarà sent un debat obert: TSMC ja ha descartat el seu ús per als nodes A16 i A13 per motius econòmics, mentre que Intel i Samsung estudien les seves pròpies estratègies de litografia avançada.
Finalment, IDC projecta que els ingressos del sector superaran els 1,75 bilions de dòlars el 2030, i la pròpia AMD estima que la capacitat de processament haurà de multiplicar-se per 100 en els pròxims quatre o cinc anys per satisfer la demanda d'IA. Si aquestes projeccions són correctes, el mercat actual, malgrat la seva mida extraordinària, és només el començament d'un cicle estructural que podria estendre's durant tota la dècada. Queda per veure com aquesta demanda s'acomodarà amb l'oferta i si els resultats empresarials poden sostenir i justificar aquesta situació d'inversió i creixement salvatge.
El silici com a nou petroli del segle XXI
El supercicle de semiconductors de 2026 podría contenir tots els ingredients d'un moment històric genuí: creixement d'ingressos, inversió massiva en capacitat productiva, innovació tecnològica sense precedents i una demanda que no és impulsada pel consumidor final sinó per la infraestructura de l'economia digital. Que el SOX pugi un 154% en un any no significa automàticament que el sector estigui en bombolla; pot significar que el mercat s'està recalibrant cap a una nova realitat en la qual els xips són tan estratègics com ho va ser el petroli al segle XX.
El que sí és cert és que els riscos són reals i múltiples: la concentració geogràfica a Taiwan, l'escassetat estructural de materials crítics, la tensió geopolítica entre els EUA i la Xina, i la incertesa sobre si la rendibilitat dels serveis d'IA justificarà a llarg termini les valoracions actuals de la infraestructura que els fa possibles. I no ens oblidem d'altres debats que tenen a veure amb com quedem les persones en tot aquest procés. El supercicle dels semiconductors és, en definitiva, una peça fonamental del major experiment econòmic, tecnològic i social de la història moderna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada